La coherència de la idea de projecte gira entorn al concepte de donar una «segona vida» a una
piscina pública en desús, que va ser un referent en la zona i absorbia una activitat esportiva i
social considerable, però va quedar en desús caient així en l’oblit i en una certa decadència.

Realitzant una intervenció mínima, s’abilita l’espai per a tenir un nou ús, la boxa, un esport que
també ha tingut un passat recent complicat i que avui dia torna a reivindicar-se despertant un
gran interès. Aquests dos renaixements, s’uneixen al procés de regeneració que necessita la
pròpia ciutat on se situa el projecte, que amb l’estratègia d’aprofitar al màxim el seu potencial,
haurà de reinventar-se per a adaptar-se a les necessitats actuals i ambicionar els nous reptes
del futur.

A nivell compostiu, el projecte busca la màxima simplicitat, utilitzant com a únic element
constructiu biguetes IPE que tallades i unides de diferents maneres creen l’estructura de suport
dels sacs de boxa, les noves escales i les baranes necessàries per a definir l’espai.

La proposta destaca exclusivament per la re-lectura del patrimoni d’un escenari perifèric post-
industrial i la capacitat de projectar i executar una obra de manera col·lectiva i participada,

replantejant el valor d’ús d’un espai abandonat.
Fredric Jameson, exposava que la falta d’un gran projecte col·lectiu acaba portant a una
experiència mancada de profunditat, en la que el passat es troba a tot arreu i, de manera
simultània, el sentit històric es dissol, tenint una societat buida de historicitat que al mateix
temps és incapaç de presentar res que no sigui una versió reescalfada del passat.

En aquest sentit, el projecte parteix de la voluntat de reconfigurar l’espai d’una manera anti-
nostàlgica a nivell compositiu però respectuosa amb l’essència del lloc, que ve definida per les

interaccions social que s’hi produïen durant la seva primera vida i que es segueixen produint a
dia d’avui.